Marc

Ara fa tres setmanes,arran d’una petita intervenció a l’hospital, et van fer una analítica i et van detectar
el VIH. Penses que vas poder contraure’l en la festa del teu 21è aniversari, en una relació esporàdica
en la que no vareu fer servir el preservatiu. Anímicament estàs malament doncs, a més de superar la
malaltia, has d’explicar-ho a la família, als amics, començar el tractament,…

Pas 1: Posa’t en situació

Un cop has sabut que ets seropositiu el més important és començar a cuidar-te, acceptar la malaltia, ser acceptat per les altres persones i començar el tractament adequat.

Pas 2: Aprèn sobre el VIH als països empobrits

Des que es van detectar els primers casos de sida l’any 1980, la malaltia ha matat més de 25 de milions de persones al món, el 95% en països empobrits.

Segons l’OMS, hi ha al món 34 milions de persones infectades per la sida, la gran majoria en països d’ingressos baixos, sent l’Àfrica subsahariana la zona del món més afectada, on 1 de cada 20 persones adultes viuen amb el VIH, és a dir el 69% de totes les persones seropositives del món. Així i tot, l’any 2011, només 8 milions de persones que vivien en països empobrits rebien tractament. Hi ha l’objectiu internacional que el tractament arribi a 7 milions més de persones, l’any 2015.

Pas 3 : Reflexiona

Veient les situacions en què es troben persones que viuen amboVIH/sida en els països empobrits, creieu que la salut és un dret que tothom pot exercir? És diferent patir una malaltia greu, com la sida, al Sud ioal Nord?

Pas 1: Posa’t en situació

Fa un cert temps que et van detectar el VIH i gràcies al tractament amb antiretrovirals, la teva qualitat de vida és força bona. A més a més, has tingut la sort que la teva família i els teus amics i amigues t’han donat suport. De fet, a excepció d’alguns mals moments i del fet que has de ser constant amb la medicació es pot dir que fas vida normal.

Pas 2: Aprèn sobre l’accés a medicaments

A Catalunya el tractament amb antiretrovirals, com el de la major part de malalties, està cobert per la seguretat social. En canvi, en molts altres països la medicació d’un any suposa el salari d’una persona durant, com a mínim, 6 mesos. Tenint en compte a més, les despeses necessàries per mantenir una família, seguir altres tractaments, etc, és pràcticament inviable poder-se aconseguir tota la medicació.

Un exemple, a Uganda el tractament recomanat contra la malària, fora del sistema nacional de salut, equival a la despesa familiar mitja de 62 dies de menjar. FONT: MMV, 2008

Pas 3 : Reflexiona

Quins penseu que són els principals factors que dificulten l’accés als medicaments als països empobrits? És únicament una qüestió econòmica?

Pas 1: Posa’t en situació

Ara fa uns dies que el teu metge t’ha explicat que et farà un canvi en la medicació, i que a partir d’ara utilitzaràs medicaments genèrics. T’ha explicat que no t’has de preocupar perquè tenen la mateixa eficàcia que els que prenies fins ara, alhora que són més econòmics per a l’Estat.

Pas 2: Aprèn sobre medicaments genèrics i essencials

Els medicaments genèrics tenen la mateixa eficàcia, seguretat i qualitat que el medicament “de marca”, però el seu preu és entre un 20% i un 90% més econòmic. S’identifiquen perquè duen el nom de la substància que el composa seguit de les sigles EFG (Especialitat Farmacèutica Genèrica) i del nom del laboratori farmacèutic que el fabrica. Només poden fabricar-se un cop ha vençut la patent del medicament “de marca”.

Cal no confondre els medicaments genèrics amb els medicaments essencials. Aquests són els que cada país necessita per satisfer les necessitats pròpies de salut de la seva població i que han d’estar disponibles i ser accessibles a tothom.

Pas 3 : Reflexiona

Per què creieu que són necessaris els medicaments genèrics ? i els essencials? Poden ser útils per facilitar l’accés de la població als medicaments essencials? Poden resoldre la problemàtica de les “malalties oblidades”?


HTML Snippets Powered By : XYZScripts.com