Des de ja fa força temps et sembla que els metges no t’escolten tant com tu voldries, i no és perquè no tinguis malalties. Segurament has passat la majoria de les que són més comunes al teu entorn i has seguit tots els tractaments possibles. Ets molt insistent i no pares d’anar a tots els metges que pots perquè et facin proves, et receptin nous medicaments,…. A més, ja coneixes prou bé els teus mals i els medicaments com per automedicar-te.
Ahir vas anar al teu metge i no et vas sentir massa content. Et va atendre correctament, però el seu diagnòstic va ser que “no tenies res” i no et va fer cap prova complementària, ni et va receptar cap medicament. Com que no estaves molt satisfet vas demanar hora a un metge privat, el qual després de molt insistir-li et va receptar vitamines i unes pastilles per estar més relaxat. Pel teu compte, a més a més, vas decidir comprar un nou medicament que una companya de feina t’havia assegurat que anava molt bé.
Observeu el següent gràfic de distribució del consum de medicaments per àrees geogràfiques
| Zona geogràfica | Població | Consum |
|---|---|---|
| Àfrica | 13% | 2% |
| Amèrica Llatina | 8% | 7% |
| Àsia | 57% | 8% |
| Europa de l’Est | 8% | 3% |
| Subtotal | 86% | 20% |
| Zona geogràfica | Població | Consum |
|---|---|---|
| EE.UU. i Canadà | 5% | 32% |
| Europa Occidental | 7% | 32% |
| Japó | 2% | 16% |
| Subtotal | 14% | 80% |
Què us fan pensar les dades de la taules? Creieu que tothom té el mateix accés als medicaments? Esteu d’acord amb la frase: “Als països occidentals els medicaments s’han convertit en un bé de consum més”?
Avui el teu metge t’ha dit que d’ara endavant només et donarà “medicaments genèrics”, doncs són més econòmics i tenen la mateixa eficàcia. No ho acabes de veure clar.
Els medicaments genèrics tenen la mateixa eficàcia, seguretat i qualitat que el medicament “de marca”, però el seu preu és entre un 20% i un 90% més econòmic. S’identifiquen perquè duen el nom de la substància que els composa seguit de les sigles EFG (Especialitat Farmacèutica Genèrica) i del nom del laboratori farmacèutic que els fabrica. Només poden fabricar-se un cop ha vençut la patent del medicament “de marca”.
Cal no confondre els medicaments genèrics amb els medicaments essencials. Aquests són els que cada país necessita per satisfer les necessitats pròpies de salut de la seva població i que han d’estar disponibles i ser accessibles a tothom.
Creieu que el metge té raó en donar-vos medicaments genèrics en lloc d’altres medicaments de marca? Quins avantatges tenen? Poden ser útils per facilitar l’accés de la població als medicaments essencials?
Avui has decidit fer neteja dels medicaments que tens a casa perquè n’hi ha molts que no utilitzes des de fa temps i, a més a més, tens els armaris ben plens. Segur que n’hi ha que ja estan caducats! Has pensat que potser li farien servei a la gent del “Tercer Món” perquè has sentit a dir que allà no hi ha gaires medicaments i que, els que hi ha, són molt cars. En fi, que faràs lloc per als teus nous medicaments i faràs una “bona obra”!
Aquí teniu unes quantes raons per les quals cal evitar la donació de medicaments retornats, usats i caducats, als països empobrits o que han patit una catàstrofe natural o una guerra.
1- Molt sovint no hi ha correspondència entre els medicaments donats i les necessitats d’aquests països:
2- El procés de recollida, selecció i transport de les restes de medicaments és més costós que comprar els medicaments necessaris a una central de compres especialitzada.
3- Molt sovint poden presentar moltes dificultats d’eliminació per al país receptor quan els medicaments que reben no són vàlids i/o estan caducats.
Creieu que la idea de “donar allò que ens sobra” és ètica? En el cas dels medicaments, és útil? Què creieu que hauríem de fer amb els medicaments que ens sobren?